viernes, 19 de febrero de 2010

MARC

Què se n'ha fet de tu? D'aquell noi que sempre estava disposat a ajudar a un amic, a escolta-lo, a fer-lo riure? Segur que els més propers a tu senten un buit dins seu.
Jo, desde un punt més neutre, veig una persona, un cos que s'ha allunyat de tot el que s'estimava i apreciava tant. I ara es passeja per els passadissos de l'institut. Hi és, però no del tot. Està ausent, és pràcticament, com si t'aguessis mort.
No escoltes a ningú que no sigui aquella persona. Te'n dones compte de tot el mal que estas fent, no obstant fas veure que no ja que consideras que l'altra persona és molt més important per tu.
Et penses que la teva vida depen de ella, però no és aixi. I algun dia cuan u deixeu, perque n'estic segura que no durarà per sempre, et donaras compte de com l'has cagat. De com has ficat la pota fins al fons am la gent que de veritat t'importa.

No hay comentarios:

Publicar un comentario